1. |
Llepaculs
02:48
|
|
||
Veig neguit per veure que passa, veig ambició entaforada per camins i vies inescrutables.
Túnels excavats en formigó fresc.
Que ja ha endurit i és hostil i és un joc que no em resulta gens atractiu, però he d'entendre que així és com tu ho vius. Amb ansietat i un gèlid tracte. Mitjans que sempre justifiquen el fi.
Creus que va de llepar culs i et va bé així.
I ja ho tinc més que decidit. Cauré perquè caiguis amb mi.
Si ha d'acabar tot per crucificar-te ¿on he de signar? Vull tancar aquest tracte. T'ho dic amb les paraules exactes i amb la rancúnia pròpia d'un lletraferit.
Aquest acord de no-agressió sembla que ha prescrit.
¿És això el que pots oferir? Cauré perquè caiguis amb mi.
Llepar culs és el teu talent, deixa tot allò que estiguis fent.
L'aventura t'està sortint cara, això ha d'acabar aquí i ara.
|
||||
2. |
Cròniques d'un no-lloc
03:07
|
|
||
Un creuer s'arrossega per un moll oliós i tinc aquí un d'aquests canons, impàvids vetllen i guarden els morts. Voldria disparar una bola d'acer ardent, que travessi el casc antic, recordo aquells salvatges carrers de rauxa i melodies d'orient, ho intento tan fort que gairebé aconsegueixo esborrar moments exactes de l'últim cop que hi vaig estar.
Gran espectacle musical.
I una font sense màgia, esquitxant colors vibrants. Segellen les esquerdes i animen el funeral per un teixit social del qual cada tros, s'ha venut com un trist record. Cada peça del trencadís, venuda al millor postor. Hiverns en coma i estius a l'abocador humà. Vull pujar al punt més alt, del temple que mai s'hauria d'acabar i cercaré el teixit més sa per protegir i extirpar. Cases baixes i vespres amb ratpenats.
Un humil somni fet realitat. El sol dibuixa el perímetre de la tapa del clavegueram i vista des de dintre gaudim d'un eclipsi total.
M'he enganyat a mi mateix buscant i trobant-te el pols però ets morta, morta, morta.
Com un no-lloc.
|
||||
3. |
Focs artificials
03:36
|
|
||
Intent lamentable, d’un somni d'una nit d'estiu. Em sobra l'enrenou de festa i els colors impostats. Pólvora i partícules en forma de pluges brillants. Creu-me. Ho he intentat.
Però no ens sóc capaç i ho sento tant. No veig res d'especial no són fruit d'un volcà, meteorit o d'un llamp, són focs artificials.
Focs com tots els altres. Fruit dels capricis humans. Focs a les puntes dels llumins, focs que arrasen amb el bosc i focs que sembla que mai s'extingeixin dins d'un reactor nuclear. Neixen programats o bé són accidents cantats. Creu-me. Ho he intentat.
Tothom aplaudeix la banalitat.
Omplen la teva nit, els focs artificials.
|
||||
4. |
Home caducat
02:49
|
|
||
Fas fins i tot llàstima, quan veig els teus ulls injectats. Quan xoques les banyes.
Com un rei.
Com Napoleó.
Fas llàstima quan dius que el seu cos et pertany. I poses pel quadre a lloms d'un cavall musculós.
Tosc, cruel surt i aflora. Un nou món et posa a prova.
Home caducat a ningú importes.
Dius qualsevol cosa, abans de cedir abans de trencar-te en mil bocins. No guardes les formes. S'accepta. Ets l'autoritat.
No saps que vius a les fosques. Un nou món et tanca les portes.
Suor i collons i primer els de casa.
No sé com felicitar-te.
Ja ets el teu pare.
Vell i ple de tares.
Ja ets un home ara.
Caducat.
|
La Agonía de Vivir Madrid, Spain
DIY - ANIMAL FRIENDLY - GAY POSITIVE (LGTBIQ+) - PRO FEMINIST - ANTI FASCIST record label / distro since
2005.
Madrid / Spanish state.
La Agonía de Vivir funciona como distribuidora desde el 2005 y como sello desde el 2007.
No responde a ninguna etiqueta musical, solo a lo que dictan mis principios y gustos personales (sí, la Agonía de Vivir es una sola persona).
uptothesky5(a)hotmail.com
... more
Streaming and Download help
If you like La Agonía de Vivir, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp